Les termites o formigues blanques, són insectes inferiors amb estats nimfals de petit tamany (4 - 6 mm). Les obreres presenten color blanc i pel que fa als soldats, són foscos, tant en els mascles com les femelles, les quals esdevindran futures reines de la colònia. En general, tenen el cap rodó, excepte en el cas dels soldats, que és més aviat rectangular. Les antenes són curtes i amb els artells arrodonits. El tòrax presenta un pronot variable en funció de les espècies. Tenen també dos parells d'ales, més grans que el cos, molt delicades i únicament durant l'anomenat vol nupcial, després del qual les perden. Tenen les potes curtes i l'abdomen acabat en dos cercs del tipus de les paneroles, amb les quals hi tenen una relació de parentesc.

Viuen en societats formades per castes, com les formigues i les abelles, en els anomenats termiters, podent arribar a ser centenars de milers d'individus. Les castes estan constituïdes per mascles i femelles sexuats encarregats de la reproducció. Les obreres són estèrils i algunes d'elles estan modificades, constituint els soldats, amb el cap gros i llargues mandíbules, per encarregar-se de la defensa de la colònia. Formen enormes eixams entre la primavera i l'estiu, cap al migdia, aprofitant els corrents ascendents d'aire. Ataquen qualsevol estructura que contingui cel.lulosa, provocant grans plagues destructores a biblioteques (llibres), construccions de fusta, vivendes, etc. Poden digerir la cel.lulosa degut a uns endosimbionts que duen a l'interior del seu aparell digestiu (Protozous) i desenvolupen la seva activitat en la foscor.

Primer mirem d'establir un diagnòstic de la situació (grau d'infestació, confirmar que realment es tracti de termites, etc). Això es realitza bàsicament amb uns aparells que permeten escoltar el soroll que les termites fan resultant de la seva activitat. Després, se sol tractar el perímetre de la zona afectada injectant el producte escollit directament en el subsòl, que és on podem trobar aquests insectes principalment (per exemple en una vivenda) mitjançant la utilització de vàlvules anti-retorn per tal que el producte no aflori en superfície. Cal dir que el tractament perimetral pot requerir que es realitzi tant a l'interior com a l'exterior de la vivenda en funció del grau d'infestació. Altres estructures poden ser tractades d'aquesta manera (com per exemple bigues de fusta, marcs de portes, etc., on també podem trobar aquests insectes).

El més important a tenir en compte és que poden ser responsables de danys de tipus estructural a les vivendes, i depenent de la naturalesa de l'estructura principal de l'edifici, fins i tot poden provocar esfondraments de pisos. Fan galeries interiors i gairebé no generen forats (a diferència dels corcs, per exemple).